Benvinguts al bloc de León Balagueró

I.- INTRODUCCIÓ

De vegades com a conseqüència d'una herència, per la dissolució d'un matrimoni, o simplement perquè ja no volem compartir un bé amb una altra persona que és copropietària amb nosaltres, ens preguntem quins són els nostres drets.

Doncs bé, abans de res cal saber que cap copropietari està obligat a romandre en la indivisió i pot en qualsevol moment demanar la divisió de la cosa de la cosa en comú. Això passa tant en dret civil català, com en dret civil comú, en ser ambdós ordenaments, hereus del dret romà que veia amb mals ulls que una cosa pertanyés a diverses persones alhora.

Sense pretendre ser exhaustius en aquest comentari jurídic, analitzarem més enllà de la voluntat genèrica de dividir la cosa en comú, en la interpretació de la norma en dret civil català, quan el bé és indivisible i no hi hagi cap copropietari amb participació més gran del mateix, així com en la utilització de bé comú per un copropietari amb exclusió dels altres.

II.- PROCEDIMENT DE DIVISIÓ DE LA COSA COMÚ

Diu l'art. 552-11.5 del Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya que:

“5. L'objecte de la comunitat, si és indivisible, o desmereix notablement en dividir-se, o és una col•lecció que integra el patrimoni artístic, bibliogràfic o documental, s'adjudica al cotitular o la cotitular que hi tingui interès. Si n'hi ha més d'un, al que hi tingui la participació més gran. En cas d'interès i participació iguals, decideix la sort. L'adjudicatari o adjudicatària ha de pagar als altres el valor pericial de llur participació, que en cap cas no té la consideració de preu ni d'excés d'adjudicació. Si cap cotitular no hi té interès, es ven i es reparteix el preu.”

Cal deixar clar que la interpretació que fa la el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el terme interès (veure STSJC 84/2016 de 3 de novembre), ve referit al concepte d'interès legítim, és a dir: d'utilitat, profit, guany o el valor que per a algú pugui tenir el bé, el que fa que els jutges tinguin molta discrecionalitat a l’hora d'apreciar qui té més interès, quan tots dos manifesten que volen adjudicar-se el bé. El Tribunal ha de decidir a qui atorga l'adjudicació en funció d'aquest interès indeterminat i que depèn de cada cas en concret. És a dir, només decideix la sort, quan tots dos tinguin igual participació i interès, és a dir, tots dos requisits.

III.- ÚS DEL BÉ COMÚ

Diu l'article 552-6.1 del Llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, que:

“1. Cada cotitular pot fer ús de l'objecte de la comunitat d'acord amb la seva finalitat social i econòmica i de manera que no perjudiqui els interessos de la comunitat ni el dels altres cotitulars, als quals no pot impedir que en facin ús.”

Segons la doctrina del TSJC (veure STSJC 35/2017, de 20 de juliol i STSJC 91/2016 de 10 de novembre) si un copropietari utilitza la cosa comuna, no se li pot impedir, sempre que respecti que l'altre o altres copropietaris també la puguin gaudir. El simple fet que un copropietari faci servir més la cosa que un altre, o que el seu ús sigui proporcionalment més gran a la seva quota de participació en la cosa comuna, no dóna als altres copropietaris de forma automàtica al dret a exercir accions legals contra aquest, ni converteix el seu ús en il•lícit. Quan no hi ha un acord vàlid que reglamenti l'ús de la cosa comuna, el que es s’ha de fer és requerir al copropietari que fa servir el bé, perquè permeti l'ús solidari. Si no ho permet, estarem en un cas diferent. Així, quan no permet l'ús als altres copropietaris i el seu ús és exclusiu i excloent, els altres han d'expressar la seva oposició mitjançant requeriment. Quan la possessió del bé continua contra l'oposició expressa d'un altre o altres copropietaris, ja no es pot sostenir que no hi ha perjudici i per això aquesta possessió indeguda genera indemnització pels danys causats des que consti l'expressa oposició de l'altre comuner i que es pot quantificar en les rendes derivades d'una ocupació per tercers.

L'exercici de l'acció de divisió de la cosa comuna no impedeix que l'ocupació anterior exclusiva i no tolerada, hagi de ser indemnitzada des que consti la seva oposició fins a l'efectiva divisió o desallotjament.

Xavier León Balagueró
Advocat
https: www.leon-balaguero.com 
 
 
No oblidin que si desitgen realitzar-nos qualsevol tipus de consulta a propòsit del seu cas, serà una satisfacció poder ajudar-los. 

INTRODUCCIÓ

Els aliments quan els fills son menors d’edat, porten causa en la potestat parental o pàtria potestat. Quan ja són majors d’edat, l’obligació d’aliments rau en el seu parentiu familiar i a diferència de quan son menors d’edat, ara l’obligació només compren l’ajuda indispensable pel seu manteniment, habitació, vestit, assistència mèdica, així com les despeses per a la continuació de la formació si no l’ha acabat per causa que no li sigui imputable un cop arribada la seva majoria d’edat. És a dir, que no sigui que no ha acabat per culpa seva.

FILL ESTUDIANT:

Si el seu fill continua estudiant un cop arribada la majoria d’edat, li resulta exigible un aprofitament dels estudis o un  rendiment regular, i un cop finalitzats els mateixos, es presumeix que té capacitat laboral.  Si per contra, el seu fill suspèn  repetidament, no assisteix a classe o en general no aprofita els estudis que li estan pagant, és el moment de que cerqui feina. Així mateix, el fil que ja ha acabat els estudis, ha de procurar-se un treball encara que no sigui de la mateixa titulació que ha aconseguit estudiant. En ambdós casos no és admissible la desídia en la cerca de feina per obtenir una activitat remunerada. 

Si el fill no aprofita els estudis, els abandona, o els ha acabat, ha de procurar-se una feina i si no ho fa, el progenitor que li passa la pensió d’aliments té dret a demanar l’extinció d’aquesta. 

FILL MAJOR D’EDAT QUE HA TROBAT UNA FEINA:

Succeeix en freqüència, que el fil major d’edat, ha ingressat en el mercat laboral, però el treball és intermitent i precari, de manera que els seus ingressos no li permeten el seu sosteniment, habitació i prestació sanitària. 

El Codi civil català, preveu que si el fil ha accedit al mercat laboral i té ingressos propis o es troba en disposició de tenir-los encara que sigui amb una retribució reduïda, el progenitor obligat al pagament de la pensió pot demanar l’extinció de del deure de pagar aliments a @LeonBalaguero.

CAL COMUNICAR QUE EL FILL JA TÉ TREBALL:

Quan el fill major d’edat s’ha incorporat al mercat laboral, el progenitor amb qui convisqui i que cada més rep en el seu compte bancari la pensió pel seu fill de l’altre progenitor, està obligat a comunicar al progenitor pagador de la pensió, aquesta notícia, perquè es pugui extingir o adequar la pensió a aquesta circumstància. Si amb mala fe no es comunica res en el progenitor pagador, aquest pot sol·licitar a la demanda, que els efectes de la cessació o reducció d’aliments tinguin efecte des de la  presentació de la demanda i no  des de la sentència

Xavier León Balagueró
Advocat
https:www.leon-balaguero.com